Gris pedra

Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula. Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?

Solsticis

Ara que desordenem les estacions,ara que después del estiu arriba la tardor,et penso,ens penso en estiu,en pretèrit,present i futur. Gaudir de capvespres plàcids i llargs a peu de bosc,pero a la vora del mar,que bressolen la llum fins que el dia se’ns desfà al cel de la boca.