Com si fos la primera vegada

Reprenc la lectura de El quadern gris de Josep Pla. El punt de llibre em recorda on em vaig aturar el darrer cop que vaig passejar per les seves pàgines. Assaboreixo Pla com si fos la primera vegada. Llegeixo una prosa tan suau, fràgil i dolça que aconsegueix emocionar-me. Sense poder-ho evitar, amb el pit inflamat d'un aire com de foc i seda, em ploren els adjectius mentre la tarda s'estavella contra un punt i a part.

Muse-Madness

A la teva recerca

Idees heterogènies s'acumulen de forma compulsiva al arxiu del ordenador. Línies argumentals que es fonen amb el paper virtual prenent corbes arriscades. Aquest és un estiu irregular però quina pena que no plogui per a mullar-me les sandàlies al teu pas. Ara ho veig tot d'altra manera, totalment diferent. Em transformaré en un traç rugós i desgastat per a anar caminant entre quadres i pentagrames per a tenir una vida de literatura. Em pujaré a aquest veler i fixant l'horitzó aniré a la teva recerca.

Katie Melua - If You Were a Sailboat

Mentides a pes

Venen mentides a pes, a preu de veritats, a la plaça del mercat. Ja no ens queden monedes per comprar desitjos al fons de les fonts, i ja fa temps que la innocència va marxar amb el primer bes i el darrer amant. Sota els plecs d'aquesta pell i el solatge dels anys, trobes les petites il·lusions que un cop vas amagar per utilitzar-les en cas d'emergència. Amb la felicitat caducada, ara només són les engrunes de les llars i els refugis que no vas arribar a bastir mai. Venen mentides a pes, a preu de veritats, a la plaça del mercat. Si us plau, posi-me'n cent grams

Te trobo a faltar

Pablo Alboran
Te he echado de menos

Mentre t'esperava

Sé que m'adormiré d'una manera absurda. Potser tot intentant comptar els píxels que componen la imatge de la nit. I no hi haurà tacte al final de les paraules, ni la teva empremta al somni que s'oblida a qualsevol cantonada en despertar. Potser una cançó despistada, una frase lapidària, cap elegia desaforada. Tancaré els ulls absurdament, sense trobar a faltar res ni ningú. Perquè he desaprès a enyorar mentre t'esperava.

Altra banda

Que tinc el cap a una altra banda, que em costa escriure aquest viure paral·lel, continuar construint aquesta casa de línies i dies i fonaments que ens recordin a nosaltres, temps enllà, quan una vegada varem ser. Tsunamis de veus llegint paràgrafs, remolins de vent i barnilles de paraigua, totes les fotografies i tants llibres com dedicatòries a l'ànima, sense bolígraf. Paraules petites per a grans significats. Mots que van bastint textos com murs per protegir els pensaments. Les pauses per obrir forats a les parets, com finestres, i tots els silencis de vidre.

Pink-Blow Me (One Last Kiss)

Abraçades

Dissabte de tardor anticipada, tarda amb regust de jaqueta i màniga llarga, vespre del tacte de les seves mans.

Amb la foscor del cinema, pel•lícula tendre i romàntica, mans i dits dolços, ulls miops plens de llum i rialles moltes rialles.

Comiat curt amb peto càlid, tot convidant-nos a invocar les abraçades que tenim guardades al calaix del nostre rebost.

Desde que no nos vemos

Desde que no nos vemos no sé ni donde vivo
salí de aquella casa llorando como un niño
ahora que no me abrazas todo parece poco
hablo con las estrellas, quizá me volví loco.

Desde que no me llamas la tristeza me espera
se asoma a las ventanas, se esconde en las aceras
ahora que no me hablas he perdido el camino
y voy de barra en barra, pregunto si te han visto.

Desde que no me hablas me siento tan vacío
tus últimas palabras no sabrán del olvido
ahora que no nos vemos he vuelto a aquellos vicios
aprendí a echar de menos y nunca seré el mismo.

Enrique Urquijo