Paraules

Els objectes no saben el seu propi material, els gestos no saben els seus sentiments i les paraules no saben les boques que les parlen. Però per a estar segurs de la nostra existència, necessitem els objectes, els gestos i les paraules. Quantes més paraules ens permetin fer servir, més lliures esdevindrem.” (Herta Müller – Discurs a l’Acadèmia sueca)

Tu i Jo

Tu saps el nom de les flors / jo sé l’ordre dels dies / tu comprèns el sentit dels camins / nosaltres caminem entre les fulles / i el sol surt entre els núvols / per posar ordre entre les flors / i aprendre el sentit dels dies / perquè tu saps que avui és divendres / i que demà serà un altre dia / i jo se que t’estimo.

Perdut ?

Quan em sento perdut, recorrexo a tot allò que roman invariable amb el pas del temps per intentar tornar-te a trobar, i les olors acostumen a no fallar: l'olor de net en sortir de la dutxa, la del fred del matí, la de la teva pell entre els llençols et tornen a posar a lloc. Però aquest cop hi ha quelcom que no funciona. El tren continua fent olor de tren; el fred a tristor; la teva pell, a tu; i la dutxa, a net. El que no encaixa sóc jo. Potser perquè he canviat massa i ja no em sé trobar dins de tota aquesta normalitat. O potser és perquè m'he ben perdut i ja no faig olor a res.

No em DONA la gana..

He vist un reportatge a la tele sobre dones maltractades que m'ha impactat i indignat sobremanera. Amb "perdó" però em cago en la religió (feta a mida dels homes que no respecten les dones com a iguals), en els matxistes i/o misogins, en els que per ser més mascles han de fer mal a una dona, a la poca evolució d'alguns” elementos” que encara viuen en les cavernes... Si, em cago en tots ells per què això no te disculpa possible, això no és més que cobardia i por... I també afegeixo, que no estic d'acord que en el nostre país, quan milers de dones han lluitat per la seva llibertat durant molts i molts anys vinguin de fora a intentar canviar les coses, no em dona la gana!!!!! Quan una dona de fora, be a viure aquí, ella te el dret a ser "lliure" com qualsevol altra dona que viu i ha nascut aquí agradi als seus mascles o no!

Tots els Hiverns

Ja poden venir tots els hiverns,la grip a,b,i c.. Els exèrcits de sol mort, els soldats amb uniforme gris i munició de neu i gel. Ja poden venir les nits prematures, les branques nues, el foc encès. Ara que et sé ben a prop, ara que et tinc a frec, ja poden venir tots els hiverns. Amagats sota els llençols, si vols, en farem literatura, del fred i ratafía.

Blogs .....

Quan publiques un post sovint, arribes a pensar que algú et llegeix. Només faltaria. El problema moltes vegades és que no et llegeixen amb la immediatesa que tu voldries, que tu penses. Escriure és com posar un missatge en una ampolla, un missatge que ha de travessar distàncies oceàniques abans d’arribar al seu destí. I si, a més, esperes resposta, és probable que l’altre et faci arribar el missatge de la mateixa manera. Per tot això és recomanable, a l’hora d’escriure, no utilitzar materials peribles

Espera

Si me dices que vienes a las cuatro, desde las tres empezaré a ser dichoso"
Antoine de Saint-Exupèry

The Next Step

Sovint un no sap quin és el proper pas.
El que és clar, però, és que cal fer-lo.
Sigui qui sigui.
THE NEXT STEP.
Endavant.

Scandisk

Quan encetes una amistat, hauria de ser obligatori contractar una assegurança a tot risc. Perquè, quan es trenqui, tinguis dret al fet que et reparin els sentiments que han quedat més afectats, que et donin una bona capa de pintura, i aquí no ha passat res. Recuperar la última configuración válida conocida e iniciar Windows con normalidad. I que et formategin el disc dur, tot esborrant la memòria emocional.

L’agonia de la llum

Tot va prenent un color d'horabaixa,
d'inici de vespre,
de final de tarda.
I la llum inicia el seu descens,
graó a graó,
per aquesta escala de grisos que duu,
inexorable,
fins al negre intens
del punt i final.

Geometria

Hi ha una geometria en tot el que et vull dir
una recerca muda en el flanc més àlgid del valor
sincerament, amor, paraules que em puguin fer d'alquímia
en aquest meu ventreig constant
del vol i de voler-te

Miquel Marti i Pol

Tirant Endavant

Després d'aprendre a circular per la infantesa, un bon dia t'adones que la vida de veritat engega els motors per dur-te a tota velocitat cap al centre de l'adolescència. I creues els vuitanta al volant d'un d'aquells cotxes negres i llampants d'en Gino Vanelli, amb Madonna de copilot i els Pet Shop Boys i els Tears for Fears asseguts al seient del darrere. Als noranta, t'agafes fort perquè s'acosta un tram farcit de revolts i, un cop superat el repte, trepitges l'accelerador amb l'arribada del nou mil•lenni i el segle vint-i-un fins que t'estavelles de ple contra tots els somnis que no es van fer realitat. Ara ja no fabriquen cotxes com els d'abans però t'enamores amb la mateixa intensitat i continues conduint per aquestes carreteres vitals malgrat els problemes de trànsit i les avaries que apareixen de tant en tant. I frenes, i acceleres i avances i, quan les circumstàncies ho permeten, t'atures una estona a gaudir del paisatge i a reflexionar si tot plegat val la pena. Però sempre acabes pujant novament al cotxe i tirant endavant.

Hipotesi Genial Final Champions 2010

Immobilitzat

Avui a la feina ha estat un dia molt económic. Entre assentament i assentament, em pregunto com et comptabilitzaria a tu dins de la meva vida. No ho tinc gaire clar. Els somriures són un immobilitzat material o immaterial?

Serenata

Del silenci del passadís, en pengen tot de notes que els teus dits fan sortir de les cordes d'una guitarra imaginaria. Serenata improvisada, banda sonora d'una nit embastada, com tantes altres, sobre el sofa verd,sobre el coixí, sobre el llençol. Ja no en sé, de dormir sol. La son no em vol rondar si no ets a prop meu.

Amb comptagotes

Tarda de dilluns. A la tele anuncis de cremes, tornades al cole i col•leccionables. Soroll de rentaplats. Així és com sona el temps lliure. Tu descansant al sofà…. M'agrada casa meva, casa nostra suposo, perquè aquest ritme de vida me la dosifica amb comptagotes.

T'estimo

Simpson

Homer Simpson: “–A on anem?”
Mr. Burns: “–A començar a construir un món millor i més just.”
Homer Simpson: “–Bé, si li agafa de passada em pot deixar a casa...”

H2O

Bec aigua sense tenir set. Contínuament. Potser és per omplir aquesta “falta” de tu i evitar que l'enyor em continuï ressonant per dins. I esdevenir tot jo líquid i transparent. Perquè, quan tornis de la feina, em trobis ple de peixets de colors.

Who cares

Obrir escletxes en el temps i fer arqueologia emocional. Intentar descobrir l'origen d'aquest sentiment. Esbrinar on radica la diferència entre estimar i estar enamorat. Who cares

Heineken m’ ho ha recordat avui.

A prop de casa meva han possat un anunci gegant de Heineken. Simplemente surt una botella i una frase:” Cosas que hacer antes de morir: vivir “
M’ ha encantat.. es una frase.. amb tant sentit i tan simple, que asusta!

Caprici ¿?

El destí capriciós ens va ajuntar... la nostra voluntat va fer la resta.
Amb aquesta cançó he plorat, m'he emocionat, he tremolat, ... Però també ha dibuixat somriures difícils d'oblidar i ha fet créixer il•lusions plenes de llum

Árbol en algún Bosque

Tal vez antes de ser mujer
fui árbol en algún bosque
y mis ramas crecían hacia el cielo
siempre intentado ver
el horizonte
y estuve allí por siglos
enraizada
aferrada a la tierra
bebiendo el cielo
habitada de pájaros y estrellas
Tal vez antes de ser mujer
disemine retoños
dejé semillas
y el viento fue mi amante
en los silencios
mi piel era corteza
y mis colores símbolos
del transcurso del tiempo
en crecimiento
A veces pienso en ello
y el bosque
no es un lugar extraño
Tal vez antes de ser mujer
fui árbol en algún bosque
aún siento el latido de la tierra
en mis venas
y hay días que regresan los pájaros
y anidan.
Ana Maria Mayol

Un bon vídeo,una bona cançó

Mi Piel

Mi piel tiene memorias de tus manos
recorriendo el desnudo de mi entrega
tiene tu aroma,
tu costado, tu aliento
tu sabor, tu triunfo
mis derrotas .
Mi piel tiene sonidos de ternuras
vibrando
cada encuentro en la penumbra
tiene tus restos y tus rastros
luz opaca del deseo
y el rostro del amor
amaneciendo .
Ana Maria Mayol