diumenge, 6 de setembre del 2009
Serenata
Del silenci del passadís, en pengen tot de notes que els teus dits fan sortir de les cordes d'una guitarra imaginaria. Serenata improvisada, banda sonora d'una nit embastada, com tantes altres, sobre el sofa verd,sobre el coixí, sobre el llençol. Ja no en sé, de dormir sol. La son no em vol rondar si no ets a prop meu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada