divendres, 9 d’abril del 2010

El pas del temps

Estàs fet de carn i ossos. Múscul, ànima, pensament, sentiment, llàgrima. I ja fa temps que et mous al ritme de la banda sonora d'estrès, rellotges i horaris impossibles. Ja no ets tan jove, el cos se'n ressent cada cop més i el mirall fa la feina bruta de recordar-t'ho cada dia. Però sonen els primers acords d'una melodia i et despulles, de cop, del llast d'un bon grapat d'anys. Perquè, a part d'estar fet de carn i ossos, ets una mica Police, un xic Nirvana, un poc Red Hot Chili Peppers, un pèl Alanis a "You oughta know". En el fons, sempre seràs aquell noi de cabells llargs que, en un racó d'aquell bar, tancava els ulls i respirava la rebel•lia d'aquella adolescència barrejada entre el fum, la cervesa i les lletres de totes aquelles cançons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada