Hi ha un silenci a la tarda quan el dia i la nit es troben, i hi ha un silenci lent i amable que només et pertany a tu mateix. És un silenci tendre i dolç, que perdura, que retorna, que dóna ganes de viure.I en aquest silenci respiraves tranquil•lament i t’havies adormit entre els meus braços. Hi ha un silenci pla, sincer i dolç. Un silenci a primera hora del matí com una gota de mel que es desfà lentament a la gola.
Un silenci sonor de cafe amb llet i suc de taronja i pastanaga
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada