dimecres, 22 de setembre del 2010

El futur immediat

Penjo el telèfon i la teva veu encara juga amb la meva orella. Que no se'ns acabin les nits, omplim de demàs el futur immediat de les agendes. No deixem un sol espai buit, en blanc, que no parli de nosaltres. Mentre ens quedi alè per pronunciar-nos les ganes de més, ens citarem cada dia per celebrar aquesta fam d'abraçar-nos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada