dimarts, 19 d’octubre del 2010

Mans

M'agraden les mans. Confesso que és una de les primeres coses en què em fixo quan conec una altra persona. Els dits, les ungles, el palmell, i la forma en general. He conegut dones amb mans rudes que parlaven alhora amb carícies tendres. Dones de dits llargs, modelats i educats per la disciplina del piano. Dones de mans velles, belles i sàvies per l'efecte del temps i del treball. He conegut mans grans i petites. Suaus i aspres. Mans que ja han callat i altres amb milers d'històries per explicar a les butxaques. M'agraden les mans, us ho he dit ja? Sobretot aquelles mans petites que m'agafen fort els dies de vent, i pluja,a la tardor i que no em deixen anar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada