Si la pluja no ho espatlla, aquests dies d'entretemps sempre són una delícia. El cel dibuixa tons d'aquarel•la damunt els arbres que es desfan entre ocres i grocs. El sol llisca al voltant de les pedres i l’arena del mar com un gat mandrós que es refrega contra les cames del seu amo i la remor de la gent que feineja sona lluny, molt lluny, perquè els darrers dies de desembre i els primers de gener estan fets per a ser gaudits sense recança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada