La remor de la calor és un so blau, com de xipolleig d'aigua. Música de jazz per a persianes abaixades. El vespre és un mar de parets blanques i els cos, vençut al sofà, una platja on arriba la carícia de l'aire condicionat en forma d'onades. L'estiu parla en un idioma antic de síndria fresca, dies amples i llum infinita.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada