L'amor és com l'aigua; en ocasions una pluja fina d'estiu que et va calant i quan t'adones estàs xop fins als ossos. Altres vegades és una tempesta que descarrega tota la seva ràbia i passió en tot just uns minuts... Unes altres una suau pluja persistent de primavera que dóna de beure a la terra i alimenta l'esperit. I altres, un temporal de desproporcionades dimensions que arrasa tot al seu pas i després del qual no queda res. Sigui com sigui, l'amor, com la pluja, es filtra i deixa en nosaltres una estranya sensació d'humitat per sempre que perdura en el temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada