Dies que es vinclen a caprici del vent. Fressa d'aigua, i la voluntat que es deixa endur pel corrent. Estols de núvols, el bressoleig del verd. Vestir-se de braços nus i escot de botó descordat que es desborda sota la mirada d'aquest sol lleuger. Malgrat l'obligatorietat dels senyals, mapes en blanc i totes aquestes ganes de perdre's.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada