Ed Sheeran - Thinking Out Loud

Cuando mi pelo se haya caído y me falle la memoria Y el público no recuerde mi nombre Cuando mis manos no toquen las cuerdas de la misma manera Sé que tú me seguirás queriendo de la misma manera Porque cariño, tu alma nunca podrá envejecer Siempre estará viva Cariño, tu sonrisa estará por siempre en mi mente y en mi memoria

Carretera

El viatge s’allarga, les muntanyes es dilueixen entre els núvols, la llum envermelleix lànguidament i el cel s’enfosqueix deixant traces d’hulla en els meus ulls. La vida queda suspesa darrere el volant de l’automòbil i la carretera ho engoleix tot. Demà oblidaré, perdut entre papers i ombres incommovibles, aquests instants de placidesa obliqua. El món no serà mai més igual i aquest present que ara m’acull anirà engroguint en la memòria com un clixé de sals de plata, seré jo i aquest record luminescent, com Pessoa per la carretera de Sintra, cada cop més a prop de la ciutat, cada cop menys a prop de mi.

Petit vals 2018

El desig balla lentament una nit sense hores dins el cos mig adormit. L'amor demana amor encara a ritme d'un vals petit de dits llargs sota un sostre de cel tibant.

Lluís Coloma Trio - Sleeping

Tinc el plaer de coneixer a Lluis Coloma he gaudit en moltes ocasions de la seva musica en la tonalitat cromatica dels aguts ho porta a la extenuacio realment genial

Dolça companyia

Tantes nits de vidre sostenint la solitud amb unes mans sembrades de petits terratrèmols, llaurades per una ombra de por. La matinada continua essent fràgil però a les meves mans ara hi arriben les teves, i la foscor pren un tacte càlid de fusta i de consol. No som àngels però hem après a tenir cura del nostre bocí de cel.

Causes impossibles

Un piano desaforat estavella notes contra una paret. I tu desfàs la tarda a través del finestral en fils de pluja que es resisteix a caure i manats de música desordenada. La humitat es dissipa a mil revolucions per minut mentre maldes per fer callar la impaciència amb el darrer esborrany de felicitat. El vermell de l'autocorrector et diu que no, però sempre has tingut el mal costum de guardar un seient per a l'esperança.

Gris pedra

Et saps el mur, i saps trencar-te en tots els matisos del gris que t'habita, immòbil, mineral, per després esperar que pugi la marea perquè faci net. Aigua i sal, i una nota aguda de saxo que se't clava entre els dits que sobrevolen la idea de retenir el desig en una sola paraula. Quan vas deixar de desfer-te en cops de mot i onada?

Solsticis

Ara que desordenem les estacions,ara que después del estiu arriba la tardor,et penso,ens penso en estiu,en pretèrit,present i futur. Gaudir de capvespres plàcids i llargs a peu de bosc,pero a la vora del mar,que bressolen la llum fins que el dia se’ns desfà al cel de la boca.

Mariah Carey - My All

Lo daría todo por pasar sólo una noche más contigo pondría en peligro mi vida para sentir tu cuerpo junto al mío porque no puedo continuar viviendo en el recuerdo de nuestra canción lo daría todo por tu amor esta noche….

Space Oddity

L'essencial

El temps és un delicat sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres i que s’ha d’anar amb compte de no forçar. El temps passarà suaument damunt dels nostres caps i nosaltres també passarem. Tot acaba girant en la mateixa direcció, encara que a vegades la majoria de rodes ens sembli que voltin en direcció contrària. El temps ens consumeix i nosaltres també el consumim a ell. Vivim arrapats a la terra, però la terra és, si fa no fa, com a tot arreu. Els cels no són millors ni pitjors que en altres latituds i la gent té els mateixos somnis, les mateixes pors, els mateixos dolors i uns anhels gairebé idèntics als nostres. L’essencial de tots nosaltres cabria en puny tancat i tot el coneixement de la humanitat és com el pol•len d’una petita flor en la immensitat de l’univers. No sabem d’on venim i furguem amb un afany incansable en les entranyes de la terra, buscant el tresor ocult dels nostres avantpassats. No sabem cap on ens dirigim i mirem angoixats un horitzó que sempre ens defuig. A vegades ens creiem únics i ens mirem en els miralls que hem fabricat per a complaure’ns. Tot ho fem per durar, per transcendir, i tot acaba finalment per esmunyir-se entre els nostres dits com un grapat de pols seca. Som esperits en trànsit, matèria ignífera de l’univers. Caminem amb el cap alt i ens arrapem el barret amb les mans, però sabem que la terra ens espera i que res ens pertany per sempre. Somiem, tremolem, patim i estimem, i després ho oblidem tot i en l’oblit, més enllà del dolor, hi trobem finalment el consol. Els temps ho és tot i no és res i l’essencial de tots nosaltres batega en el minúscul cor d’un rellotge

La qüestió és canviar-lo

«Com a ciutadans d’una societat lliure tenim el deure de mirar críticament el món. I si pensem que sabem què és allò que no rutlla, hem d’actuar segons aquest coneixement. Fins ara, els filòsofs –com bé sap tothom– només han interpretat el món de diverses maneres; la qüestió és canviar-lo.» (Tony Judt)

Lucas Arnau - De la Mano

.

Mandela

"La veritat és que encara no som lliures, només hem aconseguit la llibertat de ser lliures, el dret a no ser oprimits." (Nelson Mandela)

Queen ' These are the days of our lives’

En aquest dia no puc evitar recordar-me del gran Fredy.

De nou

Tanta pèrdua acumulada a l'inici de cada paraula, a la promesa de llum dels matins, a la petita mort dels vespres. No escriure per evitar el centímetre d'esquerda, per no incitar el precipici i fer caure el principi d'un final que mai no sabem pronunciar, que no sabem donar-li nom. De nou, el tacte a tocar dels dits. Un no encara de punys tancats, un lentament assuavir les arestes d'aquesta veu de marbre per encabir la tremolor en l'enganyosa fermesa de la mirada. Un enyor de nosaltres, de tots els futurs possibles que es recolzen en l'ampit de tots els passats.

"Walk On The Wild Side" from Lou Reed

Los buenos nunca mueren.

Massa aviat

L'amor en horari laborable es limita a ajornar el desig fins que el dia abaixa les persianes. A evitar que durant les hores de sol s'incendiïn els mots que naveguen a dues veus pel mar d'una conversa escrita. Onades de text, correspondència. Que la pell vol arribar a port, a terra ferma; a la promesa del tacte, a la certesa de les mans. I així hi ha nits que cremem les naus per no haver de tornar als adéus de l'alba, perquè ens sembla que tot està per fer, que no hem tingut prou temps, que encara és massa aviat per enyorar-nos.

Lisa Mitchell - Neopolitan dreams

Ciutats

Edificis, carrers, asfalt, petits herois anònims i quotidians, propers o llunyans, que habiten versos sense saber-ho. Hi ha ciutats que caben en un sol poema.