Ens sabem paral•lels; caminem, doncs, l'un al costat de l'altre cap al punt on sempre acabem convergint .
Amb l'ombra dòcil del teu cos m'avinc
i amb tu reprenc el goig de caminar.
Cap ruta no pot dur-me més enllà
perquè de tu me'n ve tot el que tinc.
Miquel Martí i Pol, Amb l'ombra dòcil
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada