Vivir i Estimar

Perdonar els errors involuntaris i intentar evitar els voluntaris són els senyals que indicarien, diu Sòcrates, la llarga durada d’una amistat. Com que he nascut per dormir tranquil en el meu llit, m’he hagut de redreçar. Comprendre què mou als altres i saber-ho respectar, i aprendre a refrenar els instints. Reconèixer què i qui val la pena i esforçar-me per no perdre-ho i per fer que arreli amb profunditat. Sovint desespero absurdament oblidant que no he vingut a aquest món per construir un de nou cada cop que alguna cosa se mou dins l’ànima. Patexo una falta de perspectiva, però no hi ha judici encertat fins que el procés no acaba. Per això la meva vida és un “aprendre a vivir i estimar” constant, perquè pensar-se i patir són casi sempre incompatibles.