divendres, 2 de juliol del 2010

Infinitius

Fotografiar els matisos de l'amor, destil•lar la sal del crit, palpar la prosa dels aromes, retòrcer el cos dels poemes fins a esprémer-ne el darrer neguit. Violinistes anònims tensen la corda del respir a trenc de matinada. Per què tibar del fil dels mots si podem caminar pels vorals del cel i tastar el so de les campanes? Quina tasca inútil, cercar-te els sinònims i oblidar els infinitius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada